ALCONCHEL I CATALÁN, MANEL

(Villanueva de Gállego, Saragossa, 1945)

Alcalde de FIGARÓ-MONTMANY:
14-03-1990  -  06-11-1997
03-07-1999  -  10-01-2002
09-07-2002  -  13-06-2003

Fuster. Fill d’un treballador de Renfe, va viure a Gurb des que tenia tres anys i estudià comerç a Sant Miquel dels Sants, de Vic. El 1959 va traslladar-se a viure a Figaró, on el seu pare havia estat destinat. Estudià de mestre electricista per correspondència i treballà en diverses lampisteries, però més tard començà a treballar de fuster per a Pere Coll i Barnet*, que esdevindria el seu sogre, i continuà el negoci de fusteria. Militant de CDC des de 1978 fins al 1996, ocupà el segon lloc de la candidatura de CiU a Figaró-Montmany a les primeres eleccions municipals democràtiques (1979) i fou tinent d’alcalde fins al 1990, en què accedí a l’alcaldia per renúncia de Jordi Mas*. Fou membre de la Comissió de Governació, Cultura, Esport i Subministrament d’Aigua (1979-1983), de la Comissió d’Hisenda (1983-1987) i de la Comissió de Governació (1987-1990). Després d’ocupar el càrrec com a alcalde accidental durant poc més d’un any, es presentà a les eleccions de 1991 com a cap de llista de CiU i va guanyar per majoria absoluta (284 vots i 5 regidors); repetí la victòria en les eleccions de 1995 (277 vots i 5 regidors). El 29 d’octubre de 1996 els quatre regidors del seu grup van presentar una moció de censura contra ell. Malgrat els advertiments de la direcció del seu partit, va retardar la celebració del ple de la moció de censura fins que li fou imposada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, per incompliment de la llei, li imposà també una pena de sis mesos d’inhabilitació. El ple de la moció de censura es celebrà finalment el 6 de novembre de 1997 i accedí a l’alcaldia Enric Mateu*, també de CiU, el qual va ocupar el càrrec fins a les eleccions municipals del 13 de juny de 1999. Durant aquest temps, Manel Alconchel no va assistir a cap dels plens municipals, però tampoc no va renunciar a la seva acta de regidor. Durant l’any 1998 començà a treballar per constituir un nou partit, Figaró-Progrés (FP), que després de ser legalitzat va presentar-se a les eleccions municipals de 1999 en coalició amb PSC i va obtenir la victòria, amb 220 vots i 3 regidors, enfront dels 182 vots i també 3 regidors de CiU. Manel Alconchel accedí de nou a l’alcaldia gràcies a un pacte amb el regidor d’ERC, al qual després també s’incorporà una regidora de CiU. Tanmateix, en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va haver de renunciar al càrrec durant sis mesos, en què fou substituït pel primer tinent d’alcalde, Germà Ferreira*, com a alcalde accidental. En les eleccions del 25 de maig de 2003 tornà a encapçalar la candidatura del PSC (partit en el qual milita des de 1999), però va obtenir menys vots que la candidatura independent encapçalada per Gemma Sánchez* i quedà a l’oposició. Del seu mandat com a alcalde cal destacar la compra del Casino, la construcció del consultori mèdic (inaugurat el 1996), l'arranjament del cementiri i l’enllumenat del poble. Va lluitar contra el traçat de l’autovia al Figaró, i aconseguí modificacions en l’estructura del pont i l’arranjament del curs del riu. Durant el seu mandat va haver de fer front a l’incendi de bona part del terme municipal, el 4 de juliol de 1994, i després als aiguats del 10 d’octubre del mateix any, que van causar grans pèrdues materials. En l’àmbit associatiu fou membre del Centre Recreatiu i Familiar (CREFA) entre 1968 i 1979, membre de la junta del Club Esportiu Figaró, vicepresident del Vedat de Caça la Garriga - Figaró i president del Club Esportiu de Caçadors del Senglar de Figaró fins al 2003. En l’àmbit polític també cal destacar que fou representant dels municipis de menys de 1.000 habitants i membre de la Sectorial de Cultura de CDC, i més tard, ja dintre del PSC, fou president de la Federació del Baix Congost, que inclou Aiguafreda, Tagamanent i Figaró. (FVR)