FABREGAT I SELAES, MANUEL

(Barcelona, 1901 – França, 1964)

Alcalde de GRANOLLERS:
29-10-1936  -  16-07-1937
05-10-1937  -  27-10-1937

Músic. Nascut a Barcelona, va traslladar-se a viure a Granollers a principis dels anys 1920, per tocar a l'orquestra La Moderna. L'any 1922 va ser un dels fundadors de l'Ateneu Obrer i Cultural de Granollers, juntament amb altres militants de la CNT, i el 1926 va ser un dels impulsors del grup excursionista Els Ginesters, que dos anys després donaria lloc a l'Agrupació Excursionista de Granollers. Va treballar com a professor de gimnàstica de la Unió Liberal, l'entitat cívica més important del Granollers de l'època, i amb un grup de socis va participar en la creació, el juliol de 1930, de la revista republicana Inquietud, que després seria l'òrgan de premsa d'ERC. Militant de la CNT, va ser president del sindicat local el 1930 i 1931. El maig de 1933 va ser detingut per la seva participació en un intent de vaga general, i després dels Fets d'Octubre de 1934 va fugir de Granollers per evitar la seva detenció. No va tornar fins la victòria del Front Popular el febrer de 1936. En esclatar la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista local de Granollers i el 29 d'octubre de 1936 fou nomenat alcalde president del nou consistori, que es constituí en el moment en què es va produir la normalització institucional. Com a alcalde, portà a terme la municipalització de les finques urbanes i la majoria de col·lectivitzacions. També va haver de fer front a l'allau de refugiats d'altres regions espanyoles i altres problemes derivats de la guerra, com ara la violència i els enfrontaments polítics a la rereguarda, o la insuficiència de moneda fragmentària que va donar lloc a l'emissió de paper moneda per part del Consell Municipal. Va exercir el càrrec d'alcalde fins que, juntament amb els altres regidors de la CNT, fou destituït després dels Fets de Maig de 1937 per ordre del delegat d'Ordre Públic de Granollers i comarca, i el 23 de juliol de 1937 va ingressar a la presó Model de Barcelona sota l'acusació de desafecció al règim. Dos mesos més tard sortí en llibertat per decisió de l'Audiència Territorial i va tornar a exercir d'alcalde a partir del 5 d'octubre de 1937, en substitució de Joan Rovira*. El ple de l'Ajuntament es reuní en sessió extraordinària el 27 d'octubre de 1937 per donar compliment al decret del 8 d'octubre sobre reorganització de les corporacions municipals i Pere Iglésias* (ERC) va obtenir l'alcaldia amb el suport del PSUC i d'Acció Catalana (13 vots), mentre que Manuel Fabregat només va comptar amb els 6 vots de la CNT i de la Unió de Rabassaires. En perdre l'alcaldia, la CNT renuncià inicialment a formar part de la Comissió de Govern; però el 4 de maig de 1938 tant la CNT com Unió de Rabassaires s'hi incorporaren de nou i Manuel Fabregat va ser regidor de Foment i d'Obres Públiques fins al final de la Guerra Civil, quan va prendre el camí de l'exili. Va travessar la frontera amb França per la Jonquera i va estar al camp de concentració d'Argelés fins al 22 de gener de 1940. De l'11 de juliol al 2 de desembre de 1940 formà part del 195 Agrupament de Treballadors Estrangers. Després passà a residir a Perpinyà i més tard a Cournonterral, una petita localitat prop de Montpeller, fins que, el juliol de 1943, fou traslladat a Amberg, prop de Nurenberg, com a treballador forçat per a la indústria militar del Reich. Acabada la Segona Guerra Mundial, va poder tornar a França i retrobar-se amb la seva esposa, Rosa Pujol, i el seu fill Espartac, que havien viscut a Granollers fins al 1946. A França va tornar a treballar de músic en diverses cobles i orquestres fins al 1964, en què va morir com a conseqüència d'un accident d'autocar de la Cobla Roquelaure, la darrera orquestra en què va tocar. (JPM)